FÓRUM D'OPINIONS

L’HISTORIA D’UN PASSAT ES EL DESITJ PEL MEU FUTUR.

Joan Llinàs. B-287

1986. Un nou llicenciat en Psicologia, inexpert i sense cap orientació de futur arribà a un col.legi professional, encara delegació d’un Ens superior. Es va sorprendre de ser tractat como si fos psicòleg de tota la vida, recolçat a tots els nivells. Tenia un espai a on dir la seva i fer les seves demandes. Eran temps a on l’objectiu fonamental del COP (ara i a partir d’aquí en direm COPIB) estava centrat en la consolidació de la professió dins de la Comunitat, un col.lectiu professional nomes amb 6 anys de funcionament.

1992. El nostre llicenciat, ara centrat ja en un àrea de treball i preparant la seva tèsi doctoral desembarca de plé a les tasques col.legials, formant part d’una vocalia associada. La cosa no té gaire importància si no fos per un element important: feia uns mesos havia format part de la candidatura alternativa a les eleccions a Junta de Govern. No passava res, el talant plural i respectuos amb les diferències d’opinió no importaven, el primer era el desenvolupament professional i de la nostra ciència.

1995. Tot i les diferències ideològiques i de matisos professionals, el nostre llicenciat, ara doctor es reclamat per formar part d’una nova Junta de Govern. Sigui per la seva falta d’asertivitat o per qualsevol altra raó (sempre pensaré que la primera) es tira a la piscina. A partir d’aquí i durant tot un seguit d’anys forma part d’una Junta de Govern que es caracteritzava per un talant pluralista, obert a totes les opinions i que en les seves decisions mostrava una cautela i exquisitesa envejables, sempre seguint les normatives tan col.legials com legislatives del moment. Cautela que en algunes ocasions arribava a secar el dipòsit de paciència del qui escriu el present. En qualsevol cas sempre teníem la sensació d’haver-ho fet el millor possible i sempre pensant en la totalitat del col.lectiu que representavem, amb la solitut del corredor de fons, ja que la participació dels col.legiats (una malaltia endèmica del balear) era pràcticament inexistent malgrat tots els nostres esforços. Cal afegir que desde la seva creació fins a dia d’avui cap membre de Junta reb cap remuneració ni privilegi i el mes important cap no ha fet de la seva participació a Junta un trampolí per al seu desenvolupament professional.

200?. Discrepàncies ideològiques a nivell professional i necessitats personals fan que el nostre protagonista presenti la seva dimissió com a membre de Junta de Govern. Resta la satisfacció d’haver fet algunes coses al temps que una profunda convicció que el COPIB restava en bones mans, unes mans plurals i amb un enorme “savoir fer” que posava el llistó molt alt per futures Juntes. Cal dir que la meva veu disident tant de la postura oficial del Consell General com del COPIB en particular mai ha deixat de sentir-se, ja que sempre he tengut i de fet així ha estat (l’hemeroteca del COPIB n’es prova) la porta oberta a la expressió de les meves opinions.

En definitiva, puc estar en desacord amb tot un seguit de coses: psicologia clínica, psicoterapia o deontologia; es cert que tot i haver-ne format part del grup de redacció cal modificar els Estatuts no per obsolets si no per millorar-ne alguns aspectes; però en el que es refereix al talant, a la capacitat de negociar proyectes, establir convenis, desenvolupar programes, les Juntes de Govern del meu Col.legi han posat molt alt el llistó.

En aquests moments electorals, hi ha dues candidatures que aspiren a dirigir el nostre col.lectiu, una d’elles té com a nucli principal aquelles persones amb les que vaig compartir Junta fa temps i que per tan conec una mica. De l’altra gent desconeguda, amb un programa determinat. Personalment i professionalment tenc les meves dubtes de que qualsevol dels dos programes aconsegueixin dur a la Psicologia al lloc que li pertoca: una vintena de perfils professionals totalment acreditats i consolidats dins de la Societat; una psicologia clínica, sanitària, nomes pels clínics i lliure de bruixeries; una comissió deontològica sense complexes a l’hora de estudiar les vessants metodològiques de la praxis professionals etc…

Tenint en compte aixó, la meva postura seria la de passar olimpicament d’anar a votar. Tot i aixó hi aniré. I ho fare no pensant en els programes, sino pensant en les persones i en els fets. Abdues em diuen que la trayectoria del grup encapçalat pel Javier Torres m’asseguren defensar les meves disidències als espais col.legials, m’asseguren que les decisions i les habilitats negociadores del COPIB continuarán marcades pel seny y l’abséncia de interés personal; que l’economia del COPIB continuará tal i com ara ha estat, transparent i sense traumes (maltrat la crisi); que la meva sensació d’esser ben acollit al COPIB sigui la mateixa que tenc desde 1986. Em sap greu per ells que no tenen gens d’interés per la poltrona, pero pel que a mi em toca si queden uns anys mes. El meu vot es per vosté Sr. Torres